El TOC: un trastorn més habitual del que et penses

El TOC: un trastorn més habitual del que et penses

Segons diversos estudis, més d’un milió d’espanyols pateixen TOC (trastorn obsessiu  compulsiu). Els símptomes són pensaments recurrents i desagradables que provoquen que es portin a terme rutines i comportaments compulsius.

A més, es calcula que, al llarg de la vida, entre el 2 i el 3% de la població mundial patirà alguna patologia d’aquest tipus. Segons dades de l’Associació de Trastorn Obsessiu compulsiu (ATOC), la majoria dels afectats triguen una mitjana de nou anys a anar al metge per primera vegada, cosa que en dificulta enormement el tractament.

Què és el TOC?

“El trastorn obsessiu compulsiu (TOC) es defineix com la presència d’obsessions o compulsions repetides i prou greus per causar un malestar intens i interferir en la vida quotidiana de la persona”, explica l’ATOC. Les persones amb TOC tenen pensaments recurrents i pertorbadors (obsessions) que els porten a fer certs actes, seguir rituals i desenvolupar comportaments una vegada i una altra (compulsions) per combatre l’ansietat que els provoquen aquests pensaments (per això es tracta d’una síndrome que s’inclou en els trastorns d’ansietat).

“Tot i que, en general, els pacients reconeixen que les obsessions i compulsions no tenen sentit o són excessives, els símptomes de TOC sovint són difícils de controlar sense un tractament apropiat. I és que les obsessions i compulsions no són agradables; per contra, originen una gran angoixa”, afegeix l’ATOC.

Establir un diagnòstic

Les conductes compulsives són bastant freqüents en els éssers humans. Tot i això, una mania o un comportament reiterat (per exemple, rentar-se les mans unes quantes vegades al dia o comprovar dues vegades que hem tancat una porta) no ha de ser necessàriament un TOC. Per determinar si es tracta d’una patologia o no, els psiquiatres analitzen:

– La freqüència d’aquests pensaments i accions compulsives.

– L’efecte que tenen sobre la persona: quant de temps ocupen, quanta angoixa provoquen, en quin grau interfereixen en la vida personal, com és de difícil controlar-los o en quina mesura suposen evitar fer alguna cosa, anar a algun lloc o estar amb algú.

Ens trobem davant d’aquesta malaltia quan aquestes conductes són realment extremes i arriben a controlar la vida de la persona afectada.

El TOC és una malaltia tractable

El TOC, pot iniciar-se en qualsevol moment, des de l’edat preescolar fins a l’edat adulta, tot i que els estudis més recents conclouen que el 80% dels adults amb TOC identifiquen l’inici dels símptomes abans dels 18 anys. El més important és tenir clar que hi ha un tractament que pot ajudar a combatre els símptomes i reduir la molesta ansietat. Habitualment, els pacients de TOC necessiten psicoteràpia, de vegades acompanyada de medicació a base d’ansiolítics i antidepressius.

Conductes obsessius compulsives

Els malalts de TOC se senten obligats a exercir certs actes una vegada i una altra. Aquests són alguns dels més freqüents:

  • Rentar-se excessivament, o de manera ritualista. Hi ha pacients amb TOC que senten la necessitat imperiosa de rentar-se les mans, centenars de vegades al dia, fins que les tenen vermelles i aspres. D’altres s’obsessionen amb la neteja dels estris de cuina i poden arribar a rentar un mateix plat desenes de vegades.
  • Comprovar l’interruptor de la llum, l’aixeta, la clau del gas, el pany de la porta o el fre de mà.
  • Comptar, arreglar o alinear objectes. Alguns malalts passen hores ordenant alfabèticament tots els productes dels armaris de la cuina, mentre que d’altres classifiquen tota la roba per colors.
  • Col·leccionar coses inútils per si de cas, o inspeccionar les escombraries abans de llençar-les.
  • Repetir accions rutinàries un cert nombre de vegades. Alguns pacients creuen que si trenquen una cadena d’accions preestablerta, els passarà alguna cosa dolenta (els seus pares moriran, els atropellarà un cotxe, etc.).
  • Necessitar tocar objectes o persones.
  • Tornar a llegir o escriure alguna cosa sense necessitat.
  • Examinar-se el cos buscant-hi senyals de malaltia.
  • Evitar colors, números o noms associats a successos temuts o pensaments desagradables: el número 13, el color vermell (sang), la lletra M (de mort), etc.
  • A vegades també manifesten la necessitat de demanar la reafirmació d’alguna cosa correcta que van dir o van fer, però que no perceben com a tal.

Conviure amb un malalt amb TOC

Per a un familiar, conviure amb un malalt amb TOC pot ser molt estressant i frustrant. El primer pas és informar-se d’aquest trastorn, conèixer com es manifesta i com es pot tractar. És freqüent que la persona afectada no s’adoni del problema o no vulgui buscar ajuda professional, de manera que la tasca del familiar és convèncer-lo perquè vagi al metge i segueixi un tractament. La paciència i buscar suport en altres persones és essencial per minimitzar els efectes de la convivència amb un pacient amb TOC.

Quique Gómez
Psicòleg del Centre Mèdic Atlàntida

Deixa un comentari