Actualment esteu veient Fisioteràpia per millorar la mobilitat

Fisioteràpia per millorar la mobilitat

La teràpia manual (massatges, pressions, moviments…) és una de les armes principals del fisioterapeuta per prevenir, tractar i recuperar diverses lesions i patologies, però no és l’única. Aquest professional sanitari disposa d’un bon nombre de tècniques per tractar problemes de salut de manera individualitzada i específica.

El fisioterapeuta és un professional sanitari fonamental per al manteniment d’una població activa, saludable i independent a qualsevol edat. I és que la fisioteràpia prevé, tracta i cura malalties i promou la salut, a través de l’aplicació d’agents físics com ara massatges, calor, fred, corrents elèctrics, banys, exercicis, estiraments, etc.

En funció de la patologia o la lesió, la fisioteràpia en alguns casos és teràpia de primera elecció i, en d’altres, és un suport al tractament mèdic o farmacològic.

Aquesta disciplina terapèutica abasta moltes branques, des de la fisioteràpia traumatològica i ortopèdica, fins a la fisioteràpia neurològica, respiratòria o pediàtrica, entre molts altres camps. Els fisioterapeutes poden afrontar patologies tan variades com esquinços, ciàtiques, contractures musculars, artrosi, desviacions de la columna vertebral, preparació prepart i recuperació postpart, hemiplegia, lesions esportives i un llarg etcètera, sense oblidar la importància de la fisioteràpia en les persones grans, per augmentar la seva qualitat de vida i contribuir a l’envelliment saludable.

Mètodes empleats

Les tècniques de fisioteràpia són tan variades com les malalties que pot tractar. Te’n presentem vuit de les més habituals:

  • Massoteràpia: És una de les més utilitzades. L’eina principal del fisioterapeuta són les seves mans. La massoteràpia consisteix en l’ús de diverses tècniques de massatge per a un ampli camp d’acció. S’hi poden tractar malalties i lesions: massatge terapèutic, drenatge limfàtic manual, massatge transvers profund, crio massatge, massatge esportiu, alliberament miofascial, massatge del teixit conjuntiu, tècniques neuromusculars, etc.
  • Embenat funcional i neuromuscular: Es tracta de la col·locació d’embenats o tape en zones concretes per tractar determinades lesions musculoesquelètiques. L’embenat funcional es diu així perquè limita la mobilitat en un moviment específic, en el qual apareix dolor, però permet la resta de moviments articulars, facilitant la funcionalitat de la persona lesionada. Fonamentalment es fa servir en patologia traumàtica i esportiva. Pel que fa a l’embenat neuromuscular, es porta a terme amb cintes de cotó, juntament amb adhesius que immobilitzen els músculs per limitar-ne el dolor o la inflamació, o per recuperar els danys que s’hagin produït.
  • Electroteràpia: Consisteix en el tractament de lesions i malalties per mitjà de corrents elèctrics i s’aplica en processos dolorosos, inflamatoris, atròfies i lesions musculars o paràlisis.
  • Cinesiteràpia: És el tractament amb el moviment, i pot ser preventiu o curatiu. Es fa per mitjà d’exercicis actius i mobilitzacions passives.
  • Hidroteràpia: L’aigua a diferent pressió i temperatura serveix com a agent terapèutic i contribueix a alleujar i curar malalties. Redueix els dolors i les inflamacions musculars i contribueix a la dilatació dels vasos sanguinis, amb la qual cosa aconsegueix un efecte relaxant. La hidrocinesiteràpia és una altra teràpia utilitzada, que combina el moviment de l’aigua amb exercici, i es practica en piscines preparades per a la rehabilitació.
  • Termoteràpia: Engloba tractaments que fan servir la calor per reduir la inflamació i alleujar el dolor. La calor terapèutica es pot aplicar per diversos mètodes, des de radiació infraroja fins a compreses calentes.
  • Crioteràpia: Fa servir el poder del fred per tractar lesions i els seus efectes són la vasoconstricció, l’analgèsia i l’anestèsia.
  • Exercici terapèutic: El fisioterapeuta pot prescriure l’exercici com a eina terapèutica, a més de fer recomanacions sobre canvis en els hàbits de vida, normes d’higiene postural o consells per dosificar els esforços. Aquests exercicis terapèutics es basen en estiraments, exercicis de mobilització activa o d’enfortiment, entre d’altres.

Lesions esportives

Les lesions formen part de la vida d’un esportista. El fisioterapeuta pot fer-ne una prevenció òptima i, alhora, una recuperació específica de la lesió.

  • Prevenció: L’estudi de l’esportista i de les seves lesions prèvies permet detectar zones vulnerables i treballar-hi.
  • Tractament: El fisioterapeuta esportiu elabora i aplica una pauta de tractament personalitzat a cada lesió i tipus d’esportista, tenint en compte les seves particularitats.
  • Recuperació: Quan un esportista es lesiona, l’objectiu és aconseguir que es recuperi en el mínim de temps possible i amb les millors garanties per evitar la recaiguda. Per a això calen programes personalitzats de recuperació funcional i readaptació física a l’esforç esportiu.

La fisioteràpia pot tractar problemes molt variats, augmentant la qualitat de vida del pacient. Amb el teletreball, les malalties provocades per passar molt de temps en una mateixa posició han augmentat i s’han agreujat. Consulta amb un professional quina és la tècnica adequada que s’hauria d’aplicar en el teu cas en particular.

Deixa un comentari