Actualment esteu veient Quines són les principals barreres arquitectòniques en els domicilis?

Quines són les principals barreres arquitectòniques en els domicilis?

Quan parlem de barreres arquitectòniques, solem pensar en els espais públics -carrers i places-, en les zones comunes dels edificis plurifamiliars i en el transport públic. Però moltes vegades passem per alt que un dels llocs amb més problemes en aquest sentit és el propi domicili de la persona afectada per alguna minusvalidesa.

S’entén per barrera arquitectònica qualsevol obstacle, físic o no, que impedeix a una persona poder arribar al seu objectiu final. Per exemple, que una persona amb mobilitat reduïda no pugui arribar al botó de l’ascensor, o que una persona invident no tingui a la seva disposició un senyal sonor en un semàfor.

Portes massa estretes

Les llars, quan es construeixen, no estan pensades per a aquesta diversitat de necessitats i sovint són una trampa per a la gent que es mou en cadira de rodes o que pateix de ceguesa, per posar dos exemples. El principal obstacle que troba la gent que va amb cadira de rodes és l’amplada de les portes, començant per la d’entrar a casa o al pis. Aquesta sol ser la més ampla de l’habitatge, però de vegades no compleix els mínims que marca la normativa per considerar-la accessible, que és de 80 centímetres. Les portes entre habitacions solen tenir l’amplada estàndard de 70 centímetres, és a dir que difícilment hi passen molts models de cadires de rodes. 

I la situació empitjora amb les portes d’accés als banys, que acostumen a ser una mica més estretes encara. De fet, el bany és l’espai en què ens podem trobar més barreres, com una banyera en comptes d’una dutxa a peu pla i sense mampara. A més, cal tenir en compte que tant el vàter com la pica han d’estar a l’altura adequada per a la gent que va amb cadira de rodes, a més de tenir barres de suport i altres ajudes que es considerin necessàries.

Tot més avall

De fet, s’ha de fer un replantejament de tota la casa, per tenir tots els aparells, electrodomèstics, mobles i, fins I tot, els endolls i interruptors més avall del que és habitual, perquè l’alçada sol ser una de les principals barreres arquitectòniques quan es va amb cadira. Si la persona viu en una casa amb diverses plantes, l’escala d’accés als pisos superiors s’ha de substituir per un ascensor o instal·lar-hi unes plataformes elevadores elèctriques. El mateix passa amb els graons que hagi  abans d’accedir a l’habitatge: en aquest cas, normalment se substitueixen per petites rampes. Amb les portes, la solució sol ser ampliar-les o substituir-les per portes corredisses.

En el cas dels invidents, és recomanable optar per electrodomèstics que emetin senyals sonors. Molts ja ho fan, però encara hi ha models de vitroceràmica, per exemple, que no fan cap soroll quan els engegues. També pot ser una bona idea, si és necessari, protegir alguns cantells perillosos, per evitar cops i ferides. Per cert, les catifes no són en cap cas una bona idea.

Deixa un comentari