Resiliència en temps de pandèmia

Resiliència en temps de pandèmia

La situació de pandèmia originada per la Covid-19 ens està posant a prova a nivell físic, social, econòmic i mental. No obstant això, aquesta vivència ens ofereix la possibilitat de desenvolupar resiliència, aquella capacitat d’adaptar-nos i superar les adversitats de la millor manera possible, sortint enfortits d’aquestes situacions difícils i fins i tot traumàtiques.

El confinament i el distanciament social a què ens ha conduït la pandèmia de Covid-19 ha generat una gran incertesa sobre el nostre futur, fins i tot el nostre present, on els nostres hàbits, rutines i costums han sofert una alteració que afecta directament al nostre benestar i equilibri mental, emocional i físic. No obstant això, aquesta afectació ha estat diferent entre uns i altres, essent viscuda amb una major o menor intensitat, en funció de les circumstàncies, àmbits afectats i recursos materials i personals que posseeixi cada un de nosaltres. De fet, cobren una gran importància les diferents formes que tenim les persones per manejar les situacions difícils, tal com és la vivència actual de pandèmia per la Covid-19, en les quals utilitzem estils i estratègies d’afrontament per poder adaptar-nos i superar les complicacions que s’interposen en el nostre dia a dia. A això es refereix el concepte de ”resiliència‘’.

Resiliència

La resiliència és la capacitat de l’ésser humà per fer front i adaptar-se a situacions adverses, aprendre d’elles i transformar-les en una oportunitat per enfortir-se, créixer i desenvolupar-se personalment. De fet, la resiliència és la mirada positiva sobre les nostres formes de resolució en la qual trobem les estratègies i mecanismes per enfrontar-nos a moments difícils, com la situació complicada actual ocasionada per la pandèmia.

Cal tenir en compte que les persones resilients no neixen amb aquesta característica, més aviat és una virtut o facultat que es va desenvolupant a través de les vivències i experiències personals a les que cada un s’exposa al llarg de la seva vida. En efecte, tots podem comptar amb ella, però cal treballar-la, fomentar-la i enriquir-la. De fet, la cultura, l’educació i l’aprenentatge juguen un paper molt important en el desenvolupament i modelatge d’aquesta capacitat. Això explicaria el per què algunes persones responen millor que altres davant aquesta situació de pandèmia (o una altra adversitat).

Hi ha diferències en la capacitat de resiliència en funció de l’edat. Trobem que les persones joves tenen una pitjor adaptació a les circumstàncies actuals a causa de, en general, la necessitat d’activitat i socialització a la qual estan acostumats, i de les quals s’han vist limitats en la situació actual de pandèmia. També té un paper important la menor regulació emocional i les poques vivències i experiències que tenen davant de situacions amb gran impacte en el seu dia a dia.

Cal tenir en compte que els més petits, nens i infants, poden sentir més frustració a causa de la poca comprensió dels canvis sobtats en la seva vida diària, sense entendre el per què d’això. En canvi, la gent gran resulten ser més resilients ja que hi ha major probabilitat que hagin estat exposats a més esdeveniments estressants o generadors d’estrès, que poden anar des dels propis canvis físics, socials i psicològics que poden comportar pèrdua de facultats, a diferència d’altres etapes més joves, i el declivi de l’estatus professional fins a la mort d’éssers estimats. Així, en la vellesa hi ha la necessitat de reconèixer i ajustar aquelles metes de la vida a partir d’una reflexió més conscient de la situació actual, juntament amb la posada en marxa de nous mètodes per afrontar aquests nous objectius o forma de viure.

En efecte, la situació actual de pandèmia pot produir gran incertesa, por i estrès a les persones que es troben en aquesta etapa de vellesa, però amb un possible menor impacte en els diferents aspectes de la seva vida diària en comparació amb les persones més joves les quals tendeixen a tenir una vida més activa i dinàmica.

Cal tenir en compte que la situació de pandèmia estimula el desenvolupament de la capacitat de resiliència, la qual ens serveix de suport psicològic davant aquesta mateixa vivència actual permetent-nos afrontar la situació i sortir reforçats d’ella, formant-se així una mena de cercle de retroalimentació beneficiós per al nostre benestar i equilibri tant mental com emocional.

Així, de la manera que cuidem la nostra salut física i prenem mesures per no contraure la Covid-19, resulta igual d’important tenir cura de la nostra salut mental. Per això, és rellevant poder identificar quines són les pràctiques que ens generen benestar per a incorporar-les en el nostre dia a dia durant aquests moments per afrontar de la manera més positiva possible els nous esdeveniments.

Com fomentar la capacitat de resiliència?

Algunes estratègies interessants que poden servir per enfortir la resiliència és:

  • Accepta que el canvi és part de la vida: és important desbloquejar la resistència a l’canvi i superar les pors. Cal comprendre que els canvis no són dolents per se, tot depèn de l’enfocament i actitud que un mateix aporti a la situació.
  • Sigues proactiu; reflexiona, pren decisions i actua.
  • Centra’t en les teves metes assolibles o objectius a la vida, amb actitud i motivació
  • Cuida’t: fer exercici físic és beneficiós per a la salut física i mental. La meditació, el ioga i el Mindfulness resulten pràctiques beneficioses i que permeten connectar cos i ment, i prendre consciència sobre les nostres sensacions i pensaments.
  • Estableix relacions interpersonals: resulta important construir bones relacions amb persones importants en les nostres vides, així com familiars propers, amics, parella… i formar un grup de suport. També és interessant participar en fòrums i esdeveniments per xarxes socials o xarxes culturals, i ajudar a altres situacions de vulnerabilitat.
  • Treballa l’autoregulació emocional: Cal tenir en compte que tota emoció és essencial, i hem de permetre’ns expressar-la, però és important dedicar temps per treballar les emocions amb la finalitat de reencaminar-les i poder interpretar-les de manera racional i positiva. Una bona opció és escriure sobre els teus pensaments, emocions i fins i tot reflexionar i pensar en profunditat amb alguna experiència traumàtica o esdeveniment estressant de la teva vida. Això ajudarà a acceptar-les i després superar-les.

Sonia Montesinos, de l’Equip de Psicologia de Dependentia

Deixa un comentari