Actualment esteu veient Teleassistència i atenció domiciliària

Teleassistència i atenció domiciliària

L’esperança de vida ha augmentat de manera considerable els últims anys, i, amb ella, la gent gran que requereix una atenció especial. El servei de teleassistència domiciliària és un recurs que permet que els usuaris s’estiguin a casa, i que tinguin contacte amb el seu entorn sociofamiliar, amb què s’evita el desarrelament i s’assegura la intervenció immediata en cas de crisis personals, socials o mèdiques per proporcionar seguretat i millorar la qualitat de vida.

Només cal prémer un botó i la gent gran, malalta o amb alguna discapacitat pot entrar en contacte amb una central d’atenció permanent, on un equip de professionals donarà una resposta immediata a les seves necessitats en qualsevol moment.

Amb aquest servei, aquestes persones poden fer front a situacions d’emergència que pel seu estat no poden solucionar totes soles. Un dispositiu senzill de fer servir permet als usuaris connectar-se des de casa seva amb un equip especialitzat les 24 hores del dia, cada dia de l’any. Constitueix, per tant, un element important de tranquil·litat per a les persones que passen la major part del temps soles (i també per als seus familiars) o que pateixen por o angoixa per aïllament demogràfic.

A l’abast de la mà

L’usuari de la teleassistència porta (en forma de medalló penjat al coll o de polsera) un dispositiu que connecta amb un sistema de comunicació de mans lliures, amb prou abast des de qualsevol punt de la casa. Alguns d’aquests aparells es poden portar posats per dormir, i fins i tot t’hi pots banyar.

Aquest dispositiu tècnic, que té un botó per pressionar en cas de necessitat, es completa amb un terminal, similar a un telèfon, que connecta amb una central d’atenció permanent des de la qual un equip de professionals dona resposta immediata a qualsevol emergència o eventualitat.

Actualment, els serveis de teleassistència tendeixen a perfeccionar-se i a aportar noves facilitats per als usuaris. Mitjançant l’ús de càmeres, sensors, polsadors i alarmes, permeten controlar l’usuari dins de casa seva. Aquest tipus de dispositius passius activen les alarmes quan una funció diària no es porta a terme durant cert temps i alerten sobre emergències: foc, escapament de fums, fuites de gas, furt o intrusió, entre d’altres.

Necessitats de l’usuari

Són moltes les situacions en les quals un usuari de la teleassistència pot necessitar atenció o ajuda. En aquests casos, els professionals del servei d’atenció domiciliària s’encarreguen de mobilitzar els recursos que calguin per proporcionar una resposta adequada a cada necessitat.

  • La teleassistència és una eina fonamental quan es requereix una atenció i una resposta immediates, com ara en cas de caigudes, desorientació, intoxicacions, cremades i altres urgències vitals.
  • També quan la persona necessiti companyia, per exemple, en casos de solitud o depressió, els professionals de teleassistència miren de mantenir-hi un contacte estret i periòdic.
  • A vegades, el servei programa trucades o notificacions per recordar a l’usuari els medicaments que s’ha de prendre, les dosis o les cites mèdiques que té pendents.
  • Per als usuaris que vulguin tenir atenció immediata també fora de casa, hi ha la teleassistència mòbil, amb dispositius que inclouen la geolocalització (GPS), perquè, en cas de desorientació i pèrdua de l’usuari, siguin fàcilment localitzables.
  • Un altre tipus de teleassistència més especialitzada és la mèdica, adreçada a malalts crònics, pal·liatius o convalescents, que s’estan a casa seva i necessiten algun seguiment mèdic continu des del centre sanitari. El sistema els permet estar en contacte amb l’especialista sense haver d’anar a les consultes.

A qui s’adreça?

Aquest servei, que pot ser públic o privat, s’adreça a persones amb malalties cròniques o discapacitat i a gent gran que viuen sols o passen gran part del dia sense companyia. També està recomanat per a la gent gran que conviu amb altres persones en situació similar d’incapacitat funcional.

Les úniques limitacions per fer servir aquestes eines són que es pateixin trastorns mentals greus, incloent-hi les demències senils, la sordesa o altres incapacitats que impossibiliten la utilització correcta del dispositiu.

Quique Gómez
Director de Dependentia

Deixa un comentari