Espanya té dèficit de personal d’infermeria

Espanya té dèficit de personal d’infermeria

La pandèmia de Covid-19 ha posat més en relleu una dada que ja era coneguda: a Espanya hi ha una gran manca de personal d’infermeria. Però no és una situació exclusiva del nostre país, com ho mostren les dades: a Europa hi ha una mitjana de 9 professionals per cada 1.000 habitants, mentre que a Catalunya és de 6,2, una mica per sobre de la mitjana espanyola que està en 5,9. Hi ha comunitats que estan molt millor, com Navarra (8,6) o Euskadi (7,5). En tot cas, està clar que els 45.809 professionals que exerceixen a Catalunya no són suficients en condicions normals. I molt menys en època de pandèmia.

El personal d’infermeria és bàsic en el procés de cures dins d’un hospital, però també en l’assistència primària. La seva tasca complementa el treball dels metges i contribueix a una millor recuperació dels pacients. A més, els departaments d’infermeria són claus en la sectorització dels espais d’atenció i cures, la coordinació de les visites i el control d’una correcta desinfecció. Per dur a terme totes aquestes tasques en els centres sanitaris i hospitalaris catalans, calen, segons els sindicats, uns 23.000 professionals més, és a dir un terç dels que ara estan exercint.

Causes d’aquest dèficit

Davant d’aquest panorama, la pregunta és òbvia: ¿per què no tenim totes les infermeres i infermers que necessitem? I la resposta té a veure sobretot amb les condicions laborals i l’enorme pressió assistencial a la qual està sotmès el col·lectiu. Un còctel que provoca la fugida de professionals molt capacitats i més ben valorats en altres països. El 2013, l’any més negre en aquesta tendència, gairebé 3.000 infermeres van fer les maletes i no han tornat.

I contractar professionals d’altres països, a més de vorejar l’absurd, tampoc és una solució fàcil. L’homologació del títol és lenta i feixuga i molt sovint s’ha de complementar amb cursos en universitats catalanes. El resultat és, doncs, que la fugida és ràpida i massiva i, en canvi, les arribades són lentes i en comptagotes.

Una font de coneixement

La infermeria és el col·lectiu de professionals que està al peu del llit dels pacients en condicions normals i en la primera trinxera durant una pandèmia. Però no és només això. És un col·lectiu amb enormes coneixements que sovint posen al servei de la docència i de la recerca. Les dades que recullen a peu de llit són molt útils per a treballs sobre cronicitat, salut mental, cures socials i emocionals, adherència als tractaments o pautes de recuperació, entre d’altres.

Però malgrat això, el 92% dels professionals no té cap especialitat reconeguda, encara que són molt experts en el seu camp. No és el mateix ser infermera de família, que de cures intensives o de salut mental. Només les llevadores tenen un àmbit específic reconegut. I això també contribueix al fet que el col·lectiu no tingui el reconeixement professional que necessitem per a un bon funcionament de la sanitat.

Des de Dependentia fa molt temps que oferim serveis d’outsourcing de professionals sociosantiaris per a centres residencials i clíniques, i hem donat solucions a mida a més de 50 centres en els darrers anys, i també hem notat aquesta gran dificultat de trobar professionals d’infermeria, però seguim esforçant-nos cada dia per donar servei als nostres centres i suport per resoldre els seus problemes de personal.

Deixa un comentari